divendres, maig 23, 2008

Patum!

Avui és divendres, l'endemà de Corpus. Em llevo tard, ja que ahir vaig arribar a casa a 3/4 de 6 del matí, quan ja clarejava per darrera del Montseny.

Ahir va ser una Patum diferent. Jo vaig marxar de Barcelona, on estava fent un curs, poc abans de les 10 de la nit i vaig anar directe cap a Berga. Això d'arribar-hi tard té els seus problemes, per aparcar vaig haver d'arribar-me a les afores. D'una revolada em canvio dins del cotxe, agafo l'entrepà de pernil i formatge i començo a caminar cap a la plaça de Sant Pere. Truco a en Joan, però no l'agafa. En Bruga, però, no ha vingut.

Quan arribo als voltants de la plaça veig uns plens que es començen a preparar i, content, penso que he arribat a temps, podré fer els dos salts de plens. Em dirigeixo a la plaça i trobo una cara coneguda: tu ets geòleg! -em diu- aquesta d'aquí també ho és! Eren l'Anna Bordetes i la Vinyet, a qui feia tranquilament 6 anys que no veia. Quedem que ja ens veurem després, que el salt de plens està a punt de començar. Ja dins de la plaça m'agafo amb un desconegut per saltar, però ja de bon principi ens separem. El salt comença bé, però una mica atapeït. Gairebé he fet una volta, però ara hi ha un embús. El salt es col·lapsa i no aconseguim girar. No ha estat malament, però n'he vist de millors.

Llavors, sortint de plaça, torno a trucar al Joan i quedem davant les ambulàncies. Al cap d'una estona ens trobem. Som una colleta de 6, amb el Bernat Vila, que també és geòleg.

Després de fer un got anem a voltar per les places i, com sempre, et vas trobant gent d'aquí i d'allà: en Jaume de Cal Gost, l'Oriol Cases, en Cesc Poch, en Carles Rué, el mecànic de la Renault de Moià i mig moianès.

Finalment tornem a plaça, on hi ha l'Ignasi, en Pau i més gent. Ja es prepara l'Àliga. Agafem posicions força bona amb el Joan, la Lídia i la Mireia. El salt va força bé i, quan l'Àliga es gira i s'allunya ens esmunyim entre la gent i la seguim. Aquest any ho hem aconseguit!!! L'Àliga dóna voltes sobre ella mateixa i continuem tots quatre junts, tan a prop que ens hem d'ajupir perquè la cua ens passi per sobre. Ens hem ajupit sota la cua!!! Quan acaba el ball de l'Àliga ens abracem tots quatre. Una joia especial ens envaeix. Aquest any sí!!!

Més tard arriba l'hora del segon ball de plens. Aquest el faig, com cada any, amb en Joan. Els plens triguen una mica a entrar, però finalment ja s'han col·locat a lloc. Comença el salt i va molt lent i s'encalla. Pràcticament ens hem girat sobre nosaltres mateixos quan s'encén una bengala. Algú ha caigut prop del tabal. Aprofitem l'aturada per tornar-nos a situar. Continua el salt de plens, però està bastant trabat.

Quan acaba el salt de plens, des de megafonia informen que un home de Barcelona ha mort d'un infart després del primer salt de plens i que, per tant, només es faran 4 tirabolts. Els tirabolts estan molt plens i acabem mig aixafats contra una paret. Decidim que ja n'hi ha prou i marxem per un carreró. Al cap d'una estona ens trobem tots. En Pau, l'Ignasi i companyia marxen cap a casa, però nosaltres ens quedem per fer un volt cap a barraques.

Finalment, cap a les 5, els 4 de l'Àliga agafem el cotxe i cap a casa. Ha estat una Patum diferent.

dimecres, abril 23, 2008

Bona diada


Pregària de Salvador Espriu

Senyor sant Jordi, patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres pecats,
d'avarícia i enveja, del drac,
de la ira i de l'odi entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer la pau
i salva la parla
de la gent catalana.
Amén.

dimecres, abril 16, 2008

Avui fa 77 anys i un dia

Avui he sabut, gràcies al meu pare, que fa 77 anys i un dia, l'endemà de la proclamació de la República, el meu avi, Frederic Massallé, va escriure uns versos dedicats al seu amic Silvestre Roig en ésser implantat l’ESTAT CATALÀ (en paraules seves). Si li voleu posar música, potser una Crema Catalana de Mesclat li anirà bé.



QUIN ABRIL…

Quin abril! Aquest abril…
Entre flors de tot estil
Hi ha una flor preferida:
Sobre dels seus pètals d’or
Quatre cintes de color
Que són sang d’una ferida…

Un mal jorn, una ventada
Marcí la flor tan amada
I no nasqué a l’any vinent…
Quant i quant l’hem enyorada
Esperant cada brotada!…
Quina angoixa més punyent!

Vuit anys de ferma esperança
Clavant-se cada any la llança
Més endins del nostre cor…
Avui ha tornat ufana!
La bella flor catalana
De cintes de sang i d’or…

L’hem besada llagrimosos
I la lluïm orgullosos
Posada damunt del pit…
El nostre crit de Victòria!
Serà imprès en la memòria
Del més gran al més petit…

Quin abril! Aquest abril
Entre flors de tot estil
Ha nat la flor desitjada…
Bella flor de pètals d’or
Amb la que ha lluitat la mort
I n’ha sortit malparada!

Frederic Massallé
Terrassa, 14 d’abril de 1931

dilluns, març 31, 2008

Cuní vs Cuní

El català de l'any, per molt que les votacions populars diguessin que ha estat en Maragall per davant de la Ruscalleda i l'Isidre Esteve, per mi ha estat Josep Cuní (vuit i vint-i-tres minuts! Bon dia Catalunya!). Però, entenguem-nos: no en Josep Cuní presentador de televisió sinó en Josep Cuní caricatura barra paròdia del presentador anteriorment esmentat.

Si no, veieu el magnífic inici de la gala del Català de l'any.

dimecres, març 26, 2008

Quan els grans ens deixen

Últimament ens han deixat un parell de personalitats que van ser capdalts per al nostre país.

Primer fóu Cassià Maria Just, abat emèrit de Montserrat, que des de la seva posició va ajudar a la lluita antifranquista.

Després ha estat Josep Benet, advocat i polític, que va lluitar a la Guerra Civil formant part de la lleva del Biberó i va continuar lluitant en la clandestinitat fins arribar a ser el senador més votat a les primeres eleccions democràtiques postfranquistes.

Ahir, a TV3, de forma molt encertada, van avançar un capítol d'un programa d'entrevistes que encara ha de començar, que es titula S(avis). Curiosament l'entrevista acabava amb un consell que donava a les generacions presents i futures per tal que no deixin perdre tot allò pel què ell va lluitar.

Com va dir molt encertadament Jordi Pujol "Benet se n'ha anat amb la motxilla plena".

dissabte, març 15, 2008

Fast food, el musical

Hi ha una companyia de teatre independent americana que es dedica a fer accions al carrer. Són coses espectaculars que deixen al public (que no té ni idea que es tracta d'una obra) amb un pam de nas. En vaig veure una on unes 50 persones es quedaven aturades alhora a Trafalgar Square (London). Aquesta és un musical en un local de menjar ràpid d'un centre comercial.

dijous, març 13, 2008

2x1

Això és impressionant! Quin paio! No en té prou de tocar una guitarra, que en toca dues alhora i ell solet!

Us poso el "Fly me to the moon" a dues mans i dues guitarres. Però si en voleu més, aneu aquí.