Patum!
Avui és divendres, l'endemà de Corpus. Em llevo tard, ja que ahir vaig arribar a casa a 3/4 de 6 del matí, quan ja clarejava per darrera del Montseny.
Ahir va ser una Patum diferent. Jo vaig marxar de Barcelona, on estava fent un curs, poc abans de les 10 de la nit i vaig anar directe cap a Berga. Això d'arribar-hi tard té els seus problemes, per aparcar vaig haver d'arribar-me a les afores. D'una revolada em canvio dins del cotxe, agafo l'entrepà de pernil i formatge i començo a caminar cap a la plaça de Sant Pere. Truco a en Joan, però no l'agafa. En Bruga, però, no ha vingut.
Quan arribo als voltants de la plaça veig uns plens que es començen a preparar i, content, penso que he arribat a temps, podré fer els dos salts de plens. Em dirigeixo a la plaça i trobo una cara coneguda: tu ets geòleg! -em diu- aquesta d'aquí també ho és! Eren l'Anna Bordetes i la Vinyet, a qui feia tranquilament 6 anys que no veia. Quedem que ja ens veurem després, que el salt de plens està a punt de començar. Ja dins de la plaça m'agafo amb un desconegut per saltar, però ja de bon principi ens separem. El salt comença bé, però una mica atapeït. Gairebé he fet una volta, però ara hi ha un embús. El salt es col·lapsa i no aconseguim girar. No ha estat malament, però n'he vist de millors.
Llavors, sortint de plaça, torno a trucar al Joan i quedem davant les ambulàncies. Al cap d'una estona ens trobem. Som una colleta de 6, amb el Bernat Vila, que també és geòleg.
Després de fer un got anem a voltar per les places i, com sempre, et vas trobant gent d'aquí i d'allà: en Jaume de Cal Gost, l'Oriol Cases, en Cesc Poch, en Carles Rué, el mecànic de la Renault de Moià i mig moianès.
Finalment tornem a plaça, on hi ha l'Ignasi, en Pau i més gent. Ja es prepara l'Àliga. Agafem posicions força bona amb el Joan, la Lídia i la Mireia. El salt va força bé i, quan l'Àliga es gira i s'allunya ens esmunyim entre la gent i la seguim. Aquest any ho hem aconseguit!!! L'Àliga dóna voltes sobre ella mateixa i continuem tots quatre junts, tan a prop que ens hem d'ajupir perquè la cua ens passi per sobre. Ens hem ajupit sota la cua!!! Quan acaba el ball de l'Àliga ens abracem tots quatre. Una joia especial ens envaeix. Aquest any sí!!!
Més tard arriba l'hora del segon ball de plens. Aquest el faig, com cada any, amb en Joan. Els plens triguen una mica a entrar, però finalment ja s'han col·locat a lloc. Comença el salt i va molt lent i s'encalla. Pràcticament ens hem girat sobre nosaltres mateixos quan s'encén una bengala. Algú ha caigut prop del tabal. Aprofitem l'aturada per tornar-nos a situar. Continua el salt de plens, però està bastant trabat.
Quan acaba el salt de plens, des de megafonia informen que un home de Barcelona ha mort d'un infart després del primer salt de plens i que, per tant, només es faran 4 tirabolts. Els tirabolts estan molt plens i acabem mig aixafats contra una paret. Decidim que ja n'hi ha prou i marxem per un carreró. Al cap d'una estona ens trobem tots. En Pau, l'Ignasi i companyia marxen cap a casa, però nosaltres ens quedem per fer un volt cap a barraques.
Finalment, cap a les 5, els 4 de l'Àliga agafem el cotxe i cap a casa. Ha estat una Patum diferent.
Ahir va ser una Patum diferent. Jo vaig marxar de Barcelona, on estava fent un curs, poc abans de les 10 de la nit i vaig anar directe cap a Berga. Això d'arribar-hi tard té els seus problemes, per aparcar vaig haver d'arribar-me a les afores. D'una revolada em canvio dins del cotxe, agafo l'entrepà de pernil i formatge i començo a caminar cap a la plaça de Sant Pere. Truco a en Joan, però no l'agafa. En Bruga, però, no ha vingut.
Quan arribo als voltants de la plaça veig uns plens que es començen a preparar i, content, penso que he arribat a temps, podré fer els dos salts de plens. Em dirigeixo a la plaça i trobo una cara coneguda: tu ets geòleg! -em diu- aquesta d'aquí també ho és! Eren l'Anna Bordetes i la Vinyet, a qui feia tranquilament 6 anys que no veia. Quedem que ja ens veurem després, que el salt de plens està a punt de començar. Ja dins de la plaça m'agafo amb un desconegut per saltar, però ja de bon principi ens separem. El salt comença bé, però una mica atapeït. Gairebé he fet una volta, però ara hi ha un embús. El salt es col·lapsa i no aconseguim girar. No ha estat malament, però n'he vist de millors.
Llavors, sortint de plaça, torno a trucar al Joan i quedem davant les ambulàncies. Al cap d'una estona ens trobem. Som una colleta de 6, amb el Bernat Vila, que també és geòleg.
Després de fer un got anem a voltar per les places i, com sempre, et vas trobant gent d'aquí i d'allà: en Jaume de Cal Gost, l'Oriol Cases, en Cesc Poch, en Carles Rué, el mecànic de la Renault de Moià i mig moianès.
Finalment tornem a plaça, on hi ha l'Ignasi, en Pau i més gent. Ja es prepara l'Àliga. Agafem posicions força bona amb el Joan, la Lídia i la Mireia. El salt va força bé i, quan l'Àliga es gira i s'allunya ens esmunyim entre la gent i la seguim. Aquest any ho hem aconseguit!!! L'Àliga dóna voltes sobre ella mateixa i continuem tots quatre junts, tan a prop que ens hem d'ajupir perquè la cua ens passi per sobre. Ens hem ajupit sota la cua!!! Quan acaba el ball de l'Àliga ens abracem tots quatre. Una joia especial ens envaeix. Aquest any sí!!!
Més tard arriba l'hora del segon ball de plens. Aquest el faig, com cada any, amb en Joan. Els plens triguen una mica a entrar, però finalment ja s'han col·locat a lloc. Comença el salt i va molt lent i s'encalla. Pràcticament ens hem girat sobre nosaltres mateixos quan s'encén una bengala. Algú ha caigut prop del tabal. Aprofitem l'aturada per tornar-nos a situar. Continua el salt de plens, però està bastant trabat.
Quan acaba el salt de plens, des de megafonia informen que un home de Barcelona ha mort d'un infart després del primer salt de plens i que, per tant, només es faran 4 tirabolts. Els tirabolts estan molt plens i acabem mig aixafats contra una paret. Decidim que ja n'hi ha prou i marxem per un carreró. Al cap d'una estona ens trobem tots. En Pau, l'Ignasi i companyia marxen cap a casa, però nosaltres ens quedem per fer un volt cap a barraques.
Finalment, cap a les 5, els 4 de l'Àliga agafem el cotxe i cap a casa. Ha estat una Patum diferent.
posted by guillem at 12:58
0 comments
